La lectura en veu alta

La lectura en veu alta


 
La lectura i l’escriptura són considerades eines primordials i bàsiques de la resta d’aprenentatges i, per tant, han de constituir un objectiu d’atenció preferent durant tota l’etapa d’educació obligatòria. La dedicació específica a activitats de descodificació lectora no s’haurien de limitar a l’Educació Primària, sinó que hauria de ser un objectiu que es prolongués al llarg de l’Educació Secundària, en la qual les activitats de comprensió lectora haurien de continuar tenint un paper destacat.
 

Per què la lectura en veu alta?
  • per practicar l’entonació, el ritme, les pauses i la fonètica,
  • per afavorir la comprensió lectora,
  • per ser generadora de debat,
  • per treballar alguns aspectes gramaticals,
  • per afavorir l’ampliació de lèxic i vocabulari,
  • per prendre consciència de l’organització de la informació.
Modalitats de lectura en veu alta
Podem distingir les modalitats bàsiques de lectura en veu alta següents:

  • Lectura dramatitzada: Permet la intervenció de més d’un alumne i la lectura dels fragments corresponents a un narrador i diferents protagonistes de la història.
  • Lectura comunicativa: Lectura individual d’un text que els altres no tenen. Potencia la capacitat d’escoltar de la resta del grup.
  • Lectura avaluativa: Lectura en veu alta d’un text determinat per avaluar-ne després determinats aspectes: la velocitat, l’entonació, la correcció, el ritme, la fonètica…, permet assenyalar els aspectes concrets de la lectura que cal millorar.
Dominar les destreses per a una lectura expressiva correcta
Per a dominar les destreses necessàries per tal de fer una lectura expressiva correcta es poden tenir en compte els punts següents:
  • Llegir amb una entonació adequada, amb la velocitat, la pronunciació i el ritme que demana cada tipus de text.
  • Controlar el procés lector per a assegurar una lectura correcta d’allò que diu el text (preparar-se la lectura, mantenir l’atenció, saber què s’ha de fer davant de paraules difícils…).
  • Llegir en públic textos diversos, amb expressivitat, captant l’atenció, amb l’entonació, el ritme i la velocitat adients en cada cas, controlant el procés de lectura.
  • Tenir clar amb quin objectiu o amb quina intenció es llegeix un text determinat (un llibre de consulta, un fullet de propaganda, un rètol, un diccionari, un còmic, una novel·la…), per a ajustar-hi la lectura.
  • Dominar les destreses per a la comprensió del que es llegeix
    Per a dominar les destreses necessàries a fi de garantir la comprensió del que es llegeix es poden tenir en compte els punts següents:

    • Treure profit de les imatges i altres indicis que acompanyen un text o fer servir la imaginació quan en manquen, per a assegurar-ne la interpretació.
    • Fer resums, síntesis o ampliacions, sobretot quan es tracta de textos expositius i quan hi ha la intenció de fer aprenentatge a partir de la lectura.
    • Localitzar en un text habitual (llibres de la biblioteca, textos escolars, diccionaris, enciclopèdies, revistes, anuncis, pàgines electròniques…) els paràgrafs o apartats que ofereixen la informació més interessant, la més completa o la més important per assolir l’objectiu.
    • Identificar l’estructura d’un text, les seves parts, fixant-se en els paràgrafs, en la manera com es connecten les idees, en la seva seqüència.
    • Identificar els senyals diversos (semàntics, lèxics, sintàctics, gràfics…) i treure’n profit.
    • Fer servir les corresponents estratègies per a buscar el tema i la idea principal de textos habituals per a fer-ne un resum general i obtenir-ne una comprensió global.

     

     

    Disseny web